Comparteix:

Barri Sèsam

A Catalunya, Barri Sèsam no només va ser un programa de televisió, sinó una autèntica eina de normalització lingüística per a tota una generació de nens que van créixer als anys 90.

1. El gran canvi de noms

Per a molts, el xoc més gran és descobrir que els noms canvien segons l'idioma. A la versió que es va emetre per TV3, es van adaptar els noms per fer-los més familiars al nostre entorn:

  • Epi i Blai: En comptes d'Epi y Blas.

  • La rana Gustavo: Es va convertir en en Gustau, la granota reportera.

  • Triqui: Així és com s'anomenava sovint al Monstre de les Galetes en l'àmbit popular, tot i que el nom descriptiu era el més usat.

  • El conde Draco: Va passar a ser el Comte Dràcula (o simplement el Comte), mantenint la seva passió per comptar-ho tot.

2. Caponata vs. Espinete

Això genera molta confusió:

  • A la versió espanyola dels anys 80 (TVE), el protagonista era l'Espinete (un eriçó rosa).

  • Però a la versió original americana i en moltes adaptacions europees, el personatge principal era un ocell gegant. A Espanya, abans de l'Espinete, va existir la Gallina Caponata.

  • En les versions posteriors vistes a Catalunya, es va tornar al format de l'ocell gegant groc (conegut com a Big Bird en anglès), recuperant l'esperit original de Jim Henson.

3. Les cançons emblemàtiques

Qui no recorda la mítica lliçó d'en Grover (aquell monstre blau i pelut) sobre la distància? En català, la cançó de "A prop... lluny!" va ser una de les més celebrades, juntament amb la de l'Epi cantant-li a l'Ànec de Goma.

4. La funció pedagògica

La versió en català va ser clau perquè molts nens aprenguessin vocabulari quotidià, números i valors de convivència en un català natural i col·loquial, allunyat dels llibres de text. Personatges com l'Oscar el Rondinaire (que vivia al cubell de la brossa) ensenyaven que no tothom ha d'estar content tot el dia, una lliçó d'educació emocional avançada a la seva època.