Comparteix:

Receptes de cuina

Paella

Gaudeix d’un plat icònic de la cuina catalana que requereix paciència i experiència. El secret rau en un sofregit fet a foc lent, un bon fumet de marisc i el domini del punt de cocció de l'arròs. Aquesta recepta et servirà com a guia, però recorda que hi ha tantes paelles com famílies.

És fonamental servir la paella immediatament després de reposar perquè l'arròs no es passi i mantingui la seva textura. La forma més autèntica de presentar-la a taula és directament a la paella. Tradicionalment, la paella no se sol acompanyar amb moltes guarnicions. El més comú és oferir una llimona tallada a quarts perquè cada comensal pugui afegir unes gotes al seu gust.

Gaspatxo

El gaspatxo és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal. També es coneix com a "gaspatxo andalús" per diferenciar-lo dels "gaspatxos" que no són sopes fredes. La paraula "gaspatxo" significa originalment "barreja".

l gaspatxo originari s'elaborava ja en l'època del Al-Andalus i els ingredients eren pa en molles (a pessics), all, oli d'oliva, vinagre, sal i aigua. Aquests ingredients es picaven en un morter i servits com una sopa. Tots ells ingredients halal (admesos) segons les normes alimentàries musulmanes. Resulta evident que aquests primers gaspatxos no posseïen els ingredients de l'actual gaspatxo, a causa que al segle XIII no existien alguns dels elements que haurien de venir posteriorment del Nou Món (tomàquet i pebrot) després del descobriment d'Amèrica.

A partir de l'any 1960, amb el turisme va començar a ser conegut el gaspatxo internacionalment, tenint un gran auge i expansió. Durant molt temps la versió tradicional d'aquesta beguda es feia en un morter, però amb l'aparició de noves tecnologies, com la liquadora elèctrica, a mitjan segle XX es va substituir al morter modificant i facilitant la trituració dels ingredients. En l'actualitat fora de l'àmbit rural és molt rar trobar una família que "maje" (piqui) el gaspatxo a mà. De la mateixa forma els avanços en electrodomèstics han fet que les temperatures de servir el gaspatxo hagin baixat, abans d'això el gaspatxo s'elaborava amb productes a temperatura lleugerament per sota de l'ambient, això feia que les aromes i sabors s'accentuessin.

Crema catalan

La crema cremada, crema casolana, crema de Sant Josep o crema catalana (o simplement crema) —en altres llengües crema catalana o crème catalane— són unes darreries típiques i tradicionals de la cuina catalana. És el dolç català més conegut, fet a base de llet, ous i sucre, que generalment es presenta amb una capa de sucre cremat a sobre.

Antigament era el dolç típic del dia de Sant Josep, el 19 de març, si bé avui se'n menja durant tot l'any, tant a casa com als restaurants i fondes de pertot. El gust i la popularitat de la crema han afavorit el naixement de més menges, com ara els gelats i licors de crema. També es fa servir com a farciment de coques o en batuts, torrons, etc.

Ja es troba en receptaris medievals, sent un dels llevants de taula més antics del país. També està ben documentada en la literatura catalana a partir del segle xiv.